SELENIKA 2007
A finals del mes de setembre, cada any es celebra a Navarcles (Bages) la marxa de resistenia en BTT; la Selenika. Aquesta marxa acull prop de 1000 ciclistes any rere any. Una autentica aventura, un repte personal, una volta per les Valls del Montcau.
CRONICA SELENIKA 2007
8 del matí de l’últim diumenge de setembre, com cada any la seléniKa tancara l’estiu a Navarcles. Més de 900 valents i valentes es disposen a afrontar un recorregut que enguany sera recordat per la seva duresa, a la sortida hi ha gent de tot arreu es
perant el soroll de la traca que donara el tret de sortida. Pum! nemi tots, tothom comença a pedalar pels carrers del poble formant una serp, uf el que ens espera!
Mica en mica la serp es va trencant i els camins s’omplen de ciclistas agoserats, el soroll dels canvis, les cadenes i les rodes arrapades al terra ens acompanyaran durant el recorregut. Mica en mica van pasant els kilometres, de moment les cames responen força bé, però encara queda molta pujada i kilometres per afrontar. Un corriol de baixada, una pujadeta,
alguna trialera i ja arribem al primer avituallament, sort a la gent del poble que cobreix els avituallaments i ajuda a cada corredor del primer a l’últim donant-li anims i suport, gràcies! Bueno amb el bido ple d’aigua i una barreta a l’estomac crec que tindre benzina per atravesar el parc natural i el famos Coll de l’Infern, va anims! Miro endavant i endarrera i no veig a ningú m’he quedat sol pels camins, alguns companys van per davant i d’altres per darrera, tot i que som mes de 900 no trobo a ningú. A mesura que vaig avançant arribo al sot de l’infern, uf quina pujadeta, aquí patirem tots, la roda del darrera em patina però mica en mica vaig guanyant alçada, ara ja començo a trobar-me amb algun selenik que no va gaire fi i li donc anims; 
vinga nanu que queda poc! bueno jo segueixo endavant per sort encara no m’ha visitat l’home del mazo pero no trigara gaire en venir.
Va una mica més, una baixada i arribem al segon avituallament, aigua menjar i endavant, les cames ja comencen a defallir, i el cos ja no esta per gaires bromes, penso amb la coca-cola
fresqueta que m’espera, pujada i mes pujada i ja veig Talamanca, va que queda menys!
Sento els anims dels meus amics i de la gent que aplaudeix als corredors a d’alt del poble, gràcies companys aixo em donara forces per continuar. Per darrera m’agafa un altre selenik, uf em sembla que ja sóc un cadáver i encara em queda per afrontar la darrera pujada de la jornada, ja no puc mes, tinc rampes a les cames, estic fós, porto un globo a sobre que no m’aguanto, però ara no llençare la tovallola si he arribat fins aquí puc acabar, va anims. Poc a poc vaig enfilant pujada amunt i finalment arribo a l’últim control, aigua menjar i a vall! Ara si, queda molt poc, no es moment de defallir, tot baixada fins Navarcles, i finalment arribo al Pavello. Totohom esta fet pols, ha sigut molt dur, deu ni do quin recorregut, però a valgut la pena finalitzar la SeléniKa.
Enhorabona a la organització, voluntaris, amics i seleniks, la propera vegada es fara millor!
8 del matí de l’últim diumenge de setembre, com cada any la seléniKa tancara l’estiu a Navarcles. Més de 900 valents i valentes es disposen a afrontar un recorregut que enguany sera recordat per la seva duresa, a la sortida hi ha gent de tot arreu es
perant el soroll de la traca que donara el tret de sortida. Pum! nemi tots, tothom comença a pedalar pels carrers del poble formant una serp, uf el que ens espera!Mica en mica la serp es va trencant i els camins s’omplen de ciclistas agoserats, el soroll dels canvis, les cadenes i les rodes arrapades al terra ens acompanyaran durant el recorregut. Mica en mica van pasant els kilometres, de moment les cames responen força bé, però encara queda molta pujada i kilometres per afrontar. Un corriol de baixada, una pujadeta,
alguna trialera i ja arribem al primer avituallament, sort a la gent del poble que cobreix els avituallaments i ajuda a cada corredor del primer a l’últim donant-li anims i suport, gràcies! Bueno amb el bido ple d’aigua i una barreta a l’estomac crec que tindre benzina per atravesar el parc natural i el famos Coll de l’Infern, va anims! Miro endavant i endarrera i no veig a ningú m’he quedat sol pels camins, alguns companys van per davant i d’altres per darrera, tot i que som mes de 900 no trobo a ningú. A mesura que vaig avançant arribo al sot de l’infern, uf quina pujadeta, aquí patirem tots, la roda del darrera em patina però mica en mica vaig guanyant alçada, ara ja començo a trobar-me amb algun selenik que no va gaire fi i li donc anims; 
vinga nanu que queda poc! bueno jo segueixo endavant per sort encara no m’ha visitat l’home del mazo pero no trigara gaire en venir.Va una mica més, una baixada i arribem al segon avituallament, aigua menjar i endavant, les cames ja comencen a defallir, i el cos ja no esta per gaires bromes, penso amb la coca-cola
fresqueta que m’espera, pujada i mes pujada i ja veig Talamanca, va que queda menys!
Sento els anims dels meus amics i de la gent que aplaudeix als corredors a d’alt del poble, gràcies companys aixo em donara forces per continuar. Per darrera m’agafa un altre selenik, uf em sembla que ja sóc un cadáver i encara em queda per afrontar la darrera pujada de la jornada, ja no puc mes, tinc rampes a les cames, estic fós, porto un globo a sobre que no m’aguanto, però ara no llençare la tovallola si he arribat fins aquí puc acabar, va anims. Poc a poc vaig enfilant pujada amunt i finalment arribo a l’últim control, aigua menjar i a vall! Ara si, queda molt poc, no es moment de defallir, tot baixada fins Navarcles, i finalment arribo al Pavello. Totohom esta fet pols, ha sigut molt dur, deu ni do quin recorregut, però a valgut la pena finalitzar la SeléniKa.
Enhorabona a la organització, voluntaris, amics i seleniks, la propera vegada es fara millor!
No hay comentarios:
Publicar un comentario