A les 12 de la nit arribem al Refugi Angel Orus. El soroll de la cascada de Espiantosa, provocat per el desglaç ens ha acompanya durant la nit fins arribar al refugi.
"Espadas, Crestas, Forquetas, Dientes..." no es tracta d'un conte de fades, ni d'una història medieval, sino dels noms dels cims que volem assolir i que formen la "Cresta de las Espadas".
A quarts de set del matí el dia s'aixeca sere, el sol naixent de l'est ni tant sols pot il·luminar les crestes mes aerees que tenim al nostre davant, tot just per on pasarem quan arribem al Coll de Eriste.
A quarts de nou "l'expedició" arriba al punt més màgic i espectacular, en el Coll de Eriste iniciem la esperada cresta, que ja no l'abandonarem fins arribar al Posets.
La cosa es complica per moments, els pasos de II+ o de III ens fan grimpar per les crestes més afilades, l'adrenalina de caminar on habita el trencalòs, per pasos amb molt d'ambient, increíble però cert.
La grimpada es va complicant a trams, no portem ni tant sols cordes, però ara ja es masa tard i ens trobem enmitg de la cresta, en la part més afilada de les "Espases". La sensació d'inseguretat, de voler ser un ocell o potser un isard te un preu, però tot i així em sento segur per els companys, ja que ells són la millor corda. L'experiència que tenen em dona seguretat.
Finalment arribem al desitjat cim del Posets, el segon senyor del Pirineu, després del seu germà gran, l'Aneto. Però abans d'arribar a aquest bonic cim, em trepitjat sis tresmils; Diente Royo, Pavots, Las Espadas, Tuca Llardaneta, Tuqueta Roya i finalment Postes. I com a postres el Diente de Llardana.
En el descens i de tornada al refugi ens aturem un instant per mirar cap amunt amb certa admiració..., ens retrovem amb el trencalòs i ens adonem que fa unes hores em estat convivint amb ell, allí a dalt, però ara ja tornem a ser a terra ferma.
En el pensament o el record ens queda una de les rutes més belles i autentiques del Pirineu, "La Cresta de las Espadas".
31 de juliol del 2008, Miriam, Toni, Joan, Xavi i Juanma.
2 comentarios:
Olee! Ascensió molt guapa per la via més elegant al Posets. Gràcies per la teva bona companyia i les fotos tant guapes. Ara a pensar quina serà la pròxima.
Salut a reveure
Joan
PD pel Jordi Uró, ei makinon haver si poses algun comentari alguna vegada que els blocs no mosseguen... bé, alguna mossegadeta virtual. Tens la foto de l'Skyrunner d'Andorra?
Com crestejeu! quins passos, per anar de puntetes, no? Això són cims dignes del filo de lo impossible!
Molt sexi amb calsutets, que valiente, nomes de pensar-hi ja tinc fred!
PD: Hola Juan, després de un mes i mig contesto...jeje, ara ja tinc ordinador, gràcies per la foto d´Andorra va quedar molt xula!
El pròxim dia amb cordes, nois!!!
Publicar un comentario