Del 15 al 17 d'agost del 2008, i ja van dos anys seguits, vam estar acampats al Plan de Senarta (Benasque).
Crònica:
El divendres a quarts de dotze del matí sortiem desde Navarcles en direcció a Talarn, la intenció d'anar a aquest petit poblet de la Noguera era la bonissíma paella de "Casa Paco", mmmm! un any esperant a tornar a menjar aquell arròs tan delicios. No va quedar res al plat!
A les sis de la tarda arribabem a Benasque després del tiberi que ens vam fotre a "Casa Paco", i mentres uns muntaven les tendes, d'altres preparaven el sopar light; sopeta, un truita d'atún i a dormir.
El dissabte 17 d'agost a dos quarts de cinc del matí ens despertavem a les fosques per agafar a temps el autocar que puja de Benasc al Refugi de Ballibierna. El conductor del autocar, un payo molt amable, no em va deixar pujar el meu millor amic, lo Tac, em va dir perros no! i jo vaig pensar i tu que ets? bueno després de despertar el pobre Tac, que tenia moltes ganes de venir amb nosaltres al cim, el vaig tenir que portar a la tenda, em va saber molt greu.
Després de deixar el meu gos a la tenda vam pujar al autocar, que per un preu molt "economic" 15 euros, ens van deixar en el Refugi de Ballbierna.
A les sis començavem a caminar per pujar l'Aneto, les nostres companyes; Silvia i Eva es van quedar al Ibon de Coronas i la resta vam continuar l'ascensió. A les 11h del matí l'Adriana i el Sergi aconseguien coronar amb exit el seu primer tresmil, i amb el Jordi i el Juanma ja teniem als peus el cim mes alt de la Serralada Pirenaica. Enhorabona!
El temps es va complicar i un borrasca provinent del W, ens amenaçava el descens. Baixant i justa abans d'arribar al Ibon de Coronas, el Juanma va caure i es va torçar el tormell. A partir d'aquest moment el descens es va convertir en un calvari, amb pluja i fred. A les 4h de la tarda, fets caldo, vam arribar a la parada del bus per agafar l'autocar que estava a punt de marxar. El xofer només va deixar baixar al Juanma per que anava coix, els altres van haver de baixar a peu tota la pista fins al Plan de Senarta, ja que el bus estava ple de gent i el xofer no va voler deixar pujar al autocar als altres companys, tot i que ja tenien el billet pagat de tornada. Ni tant sols els va deixar baixar les motxilles,"ho haveu vist això, la mare que el va parir". A les sis de la tarda van acabar d'arribar tot el grupet, trinxats i fets pols, sobretot el Sergi que després de pujar el seu primer tresmil i de portar mes de 6h caminant va baixar la pista correns.
Finalment i a les 9h del vespre, després d'una bona dutxa i ja força recuperats (no tots, ja que un xiquet hanava pels carrers del poble mitx coix i amb un basto) vam anar a sopar a Benasque.
El diumenge 17, Jordi i Carles van completar la ruta del Aragüells correns i van finalitzar amb exit l'expedició Senarta 2008.
Benasque 17 d'agost del 2008. Eva, Carles, Lluís, Sergi, Silvia, Raquel, Adriana, Sandra, Jordi, Juanma, Torla i lo Tac.
2 comentarios:
Felicitats per la vostra expedició a l'Aneto, per lo vist un èxit. Sembla que fotia rasca al cim, no!... aneu abrigats de d'alt a baix.
Juanma, quants Anetos portes, 2?
Jordi Uró, també et dediques a l'alta muntanya?
Us estic preparant una cresteta pirinenca de les que ja sap lo Juanma i passes per un munt de 3000's.
Per pujar per la pista de Vallibierna lo millor és anar a partit de l'1 d'octubre perquè està lliure i pots pujar amb el teu cotxe particular.
Salut i força companys
Ara ja he trepitja el sostre del Pirineu! Particularment estic molt satisfet d´haver pujat a l´Aneto i de l´expedició amb tots vosaltres, nomès llàstima que el nostre sherpa es torçes el turmell en el descens (tinc fotos teves caminant per Benasque coix amb els pals...jeje). Ah, el plan de senarta, sensacional!
Enhorabona a tots perquè ho vem aconseguir!
Salutacions Joan, gràcies per l´informació. I quan vulgueu ja hi podem anar!
Publicar un comentario