Mont Perdut, The Summit Mountain!

Tal i com el seu nom diu, amb condicions meteorologiques adverses i després d'esperar cinc anys per fer-lo! al final vam aconseguir pujar el Mont Perdut.
Sembla mentida, però mai haviem coincidit els mitics palstrencats en un tresmil. Però haviem d'esperar l'ocasió per el Mont Perdut.
Dels onze que vam partir del "refu Mollerussa" només sis vam aconseguir fer lo cim. Tot i la espesa boira, el fort vent i el fred, vam arribar a un dels tremils més importants i bonics de la serralada. Però tant sols l'aproximació al Refugi de Goriz, ja valia la pena aquesta "expedició".
Un dels moments mes estelars de l'ascensió va ser quan tots els components del grup vam superar sense cap mena d'entrebanc, les Clavijas de Soaso. Demostrant (les mes poruques) que estan millorant la forma fisica i que la primera ascensió al Pedraforca, ara fa mes de 2 anys, quan es van quedar enbarrancades en el Coll del Verdet, ja és història! felicitats i seguiu així!
Admirant la Cola de Caballo i els colors de les fagedes en aquesta època de l'any, vam arribar al Refugi de Groriz. Després del sopar, lo Jordi aprofitant el seu aniversari ara fa uns dies, ens va convidar a un super xupito, quasi cubate de orujo.

El dia següent s'aixecava enboirat i amb temporal, però no ens vam rendir i vam ser els únics de tot lo refugi que vam ascendir lo cim.

Al final de tot, ven xops d'aigua, amb fred i bastant cansats vam arribar a la Pradera, on haviem iniciat "l'expedició".
Amb aquest tresmil, que ja suma el 22 de la llista, aconsegueixo coronar el sisè sector dels onze que formen el Pirineu. Quedant mes aprop el final del camí que vaig començar a la Pica d'Estats.

Silvia, Berta, Adriana, Eva, Sandra, Dani, Sergi, Quim, Carles, Jordi i Juanma.
Goriz, 12 d'octubre del 2008.
-Més fotos a l'album web picasa ( album de Jordi U. i Juanma M)