Djebel Toubkal (4.167 m)

Que millor manera d'actualitzar aquest blog després d'un periode d'inactivitat, amb la expedició del Toubkal, la més alta i mes atipica de les que portem fins ara.

Tot va començar quan a mitjans de maig el Jordi va avisar que estava preparant una sortida al continent africà, una expedició als Atlas, una escapada de 4 dies intensos pel Marroc.

Toukaleros

El dimecres 29 de juliol des de Reus vam enlairar-nos; Jordi, Dani, Albert i Juanma amb destí a Marrakeich, temperatura perfecte 50ºC.

Des de Marrakech una "voiture" després de negociar el preu i cap als Atlas.

Un abundant dinar a Imlil, petit poblet d'on partiexen moltes de les ascensions al sostre dels Atlas. Els carrers d'aquest poble plens de gent bereber, de tendes i de turisites com nosaltres.

A les 3h de la tarda amb ganes iniciavem l'ascensió al quatremil, per davant dos dies seguits d'ascensió. Per la senda que remunta la vall del riu Ait Mizane, bastant transitada per rucs carregats de menjar per abastir els poblats i campaments de mes amunt.

A les 6h de la tarda i ja arribant als 3mil metres d'alçada vam trobar la última paradeta ambulant, on venien tot tipus de refrescos, té, aigua i xocolata, aprofitant les magnifiques vistes d'aquestes valls mai vistes, vam aprofitar per pendre un té.

Mes amunt i dos hores mes tard vam arribar a 3200 metres, al Refugi del Toubkal, rodejat de campaments i de ramats de cabres, rucs i caballs. En el refugi es respiraba l'autentic ambient muntanyer, un refugi en molt bon estat, amb uns guardes excelents.

A les 6h del matí del següent dia ens aixecavem amb forces per assolir l'enorme bloc de terra i pedra que teniem al davant.

Vorejant els 4 mil metres per primer cop el cos responia correctament però es notava clarament l'efecte de l'alçada.

El dijous 31 de juliol a les 9h del matí, l'expedició "Toubkaleros" arribava al cim del Djebel Toubkal (4.167 m), emoció pel primer quatremil, la vista increíble. Als nostres peus el Marroc, envoltats per crestes i puntes de gran alçada formant la serralada del Atlas.

En el record d'aquesta ascensió, les parets rocoses, les grans valls desertiques...

Però amb tot el respecte a la zona i a la vida d'aquest indret idilic:

"Mai oblidare les cares humils d'aquells dos xics berebers de Imlil rient de felicitat al donar-los barretes de xocolata i alguna peça de roba al tornar a la Vall."