Tour dels Alps i Gran Paradiso

Tour dels Grans Alps

A les 6 de la tarda del dimarts 24 d'agost arribavem a Briançon, en ple cor dels Alps. Jordi Uro ens havia preparat un "satge" dels bons, una ruta que ens portaria a recórrer durant els següents quatre dies per els grans colls del Alps, per els ports mes mítics del ciclisme, per els grans colls del Tour de França.

1 Etapa pròleg

Brinçon-Coll d'Izoard-Briançon

1350m de desnivell, 50km, 2 hores

2 Etapa reina

Bourg d'Oisans-Coll de la Croix de Fer-Coll du Galndon-Coll du Télégraphe-Coll du Galibier-Bourg d'Oisans
3770m de desniell, 168km, 7hores

3 Etapa cronoescalada

Bourg d'Oisans-Alpe d'Huez (en cursa)
1090m de desnivell, 38km, 2h

4 Etapa cima Coppi(port mes alt)

Bourg Saint Maurice-Tignes-Val d'Isere-Coll de l'Iseran

1885m de desnivell, 88km, 3h 30

En total vam pujar 7 Ports de 1º categoria i especials, acumulant uns 8095 metres de desnivell, en 344km i 14 hores i 30' sobre la bici.

Val a dir que la segona etapa va coincidir amb el recorregut de la marxa cicloturista de la Marmotte, però sense pujar Alpe d'Huez.

El tercer dia es celebrava una cursa en pujada "l'Etape Mythique du Tour de France" Alpe d'Huez. Una cursa en pujada i final en alt de 14km i 1120 metres de desnivell, per les 21 virolles que porten al poble d'Alpe d'Huez.

Tot i la curtida que portàvem acumulada a les cames dels dos dies anteriors, no ens va impedir participar en la cursa, Jordi va pujar molt fort i va arribar en les posicions del davant.

La darrera etapa ens va dur al coll mes alt de la ruta, el Col de l'Iseran 2770 metres d'alçada, i en el descens tot just a Val d'Isere ens va ploure molt fort i vam acabar la gran ruta dels Alps "ven xops".

Ascensió al Gran Paradiso 4061m

El divendres per la tarda ens vam desplaçar a la Vall d'Aosta (Italia), per arribar al poble de Pont, tot just per sota del cim mes alt d'aques país.
A les 8 de la tarda vam arribar al Refugi Victorino Emanuele, on hi havia molt ambient de gent de tot el mon, preparada per pujar un quatremil dels bons.

El dia següent ens vam llevar a les 4 de la matinada per començar la llarga i dura ascensió al cim. En les primeres hores del dia plovia i el temps no acompanyava gaire, però mes tard el dia es va destapar per moments.

Amb les primeres llums del dia vam arribar al glaciar, el Carles i el Jordi van muntar la cordada juntament amb mi, gràcies a les classes magistrals de tècnica, de nusos, de seguretat en una cordada i consells que em van donar els dos mestres, vam poder pujar el cim.

La glacera era molt gran, i tenia esquerdes alucinants, per a mi això era una experiència única, i alhora molt gratificant. Fins ara mai havia fet un quatremil dels Alps, ni tampoc una ascensió per glaceres de por. Amb els grampons, piolet, corda, i pas a pas flanquejant esquerdes, i finalment arribant a l'últim tram del cim, un pas molt aeri, on ens vam convertir en "acrobates", en un pas vertiginos, mai vist fins al moment, a dalt i ja acaricinat la verge blanca que culmina els 4061 metres d'alçada del Gran Paradiso. La vista increíble, plena de cims blancs i glaceres, i en aquell moment el dia va millorar molt, va sortir el sol, la qual cosa ens va permetre fer un descens amb tranquilitat.

Gràcies al Jordi Uro que va preparar totes les rutes en bici i cim i ens va fer de guia per tots els Alps, per preparar unes vacances inolvidables, pot ser una de les millors que he tingut mai. A Carles per portar la seva furgoneta, on vam estar allotjats tota la setmana i de categoria, per ensenyar la seva tècnica de muntanya, per acabar totes les rutes amb honor sense venir entrenat.

"Al final vam poder fer tot el que teniem marcat, els grans coll i el cim, al record ens queden imatges i experiències per tota la vida, i ara s'obre un front nou, territori Alps! ven aviat hi tornarem per seguir xalant!