Ja porto dies sense escriure res en aquest bloc, això no vol dir que estigui parat, sinó tot al contrari. Aquest mes de febrer ha estat bastant complert ja que els dies nou, deu i onze d'aquest mateix mes vam estar fent esquí nòrdic el Carles i Juanma a l'estació per excelència de tot el Pirineu, Plateau du Beille. Valia la pena desplaçar-nos al Pirineu francès o més ben dit a la Catalunya nord per aprofitar el bon estat de les pistes que tenen en aquella zona. La nostra incursió en aquella estació, ja que sempre estem estacats en les mateixes pistes d'esquí de fons de Catalunya, va estar a l'alçada de les millors esquiades que ja recordo en tants d'anys de patinatge nival. El Carles es desplaçava d'una forma excel·lent, i jo al seu darrera patint i xalant com mai, devorant quilometres de color blanc, i així tots els dies fins assolir gairebé un centenar de quilometres acumulats en poc més de nou hores d'intensitat. En fi, que no cal dir res més de l'esquí nòrdic perquè si segueixo parlant hauré de tornar-hi, enganxa! Per altra banda també dir que últimament estic fotent de tot, ja només em faltava això, però he començat a nedar un dia a la setmana i de moment m'agrada. Els dies de festa aprofito com sempre per viatjar a través dels pedals, i descobrir dia a dia noves rutes per el sud de Catalunya, on actualment visc. Però sobretot per el Maestrat, una zona molt bonica i alhora tranquil·la, ideal per a la pràctica del ciclisme en carretera. L'atletisme potser ha quedat una mica apartat en lunes, 7 de marzo de 2011
Plateau du Beille i Mitja de Benicàssim
Ja porto dies sense escriure res en aquest bloc, això no vol dir que estigui parat, sinó tot al contrari. Aquest mes de febrer ha estat bastant complert ja que els dies nou, deu i onze d'aquest mateix mes vam estar fent esquí nòrdic el Carles i Juanma a l'estació per excelència de tot el Pirineu, Plateau du Beille. Valia la pena desplaçar-nos al Pirineu francès o més ben dit a la Catalunya nord per aprofitar el bon estat de les pistes que tenen en aquella zona. La nostra incursió en aquella estació, ja que sempre estem estacats en les mateixes pistes d'esquí de fons de Catalunya, va estar a l'alçada de les millors esquiades que ja recordo en tants d'anys de patinatge nival. El Carles es desplaçava d'una forma excel·lent, i jo al seu darrera patint i xalant com mai, devorant quilometres de color blanc, i així tots els dies fins assolir gairebé un centenar de quilometres acumulats en poc més de nou hores d'intensitat. En fi, que no cal dir res més de l'esquí nòrdic perquè si segueixo parlant hauré de tornar-hi, enganxa! Per altra banda també dir que últimament estic fotent de tot, ja només em faltava això, però he començat a nedar un dia a la setmana i de moment m'agrada. Els dies de festa aprofito com sempre per viatjar a través dels pedals, i descobrir dia a dia noves rutes per el sud de Catalunya, on actualment visc. Però sobretot per el Maestrat, una zona molt bonica i alhora tranquil·la, ideal per a la pràctica del ciclisme en carretera. L'atletisme potser ha quedat una mica apartat en
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario