Entre curses i tresmils

10 KM URBANS DE MANRESA

Després d'una llarga temporada tornem a coincidir gairebé tots en una cursa, "els 10 km urbans de Manresa".

Aquesta vegada l'objectiu es clar, ni fer top ten, ni quedar al davant, sino correr contra el rellotge i rebiaxar la marca (34' 38''). Em trobo motivadisim, reconec que puc arribar a fer-ho, em trobo ràpid i vinc de fer bones curses des del sud. A la sortida exit de participació, i un nivell altisim. El primer km reservant molt, buscant la "roda bona" a seguir per aguantar i mantenir un ritme constant fins al final. En el km 3 rebento i perdo el "tren bo", el que ha de rebaixar els 34 minuts. No puc seguir, no puc anar a tope ni en el primer cinc mil, per davant veig companys com el Jordi Uro i Josep Barrufet que van molt ràpid, però estan lluny. Miro el rellotge i veig que el temps augmenta, i també la distància que em treu el "tren bo". Després del cinc mil intento agafar aquella punta de velocitat i aprofitar els 2 o 3 km plans i lleugerament descendents, vaig ràpid però no lo suficient per rebaixar el temps ni fins i tot per mentenir-lo. Finalment arribo als darrers 2 km de la cursa, en pujada i en un temps poc motivant, en aquest moment m'acabo de descarrilar del tot, ja no puc, em trobo rebentat i peto.

En el últim km em pasen 3 o 4 corredors, peò no puc ni seguir-los. Arribo a meta en mes de 35 minuts, i en un deu mil dur. Perque no sempre es pot aconseguir el que un vol!

A l'arribada em trobo a altres companys com el Jordi Uro i el Josep Barrufet que han fet molt bona cursa i temps, enhorabona als dos. I també a altres companys com el Xavi, Carles, Sergi, Miqui i molts més que ens em tornat a trobar.

NÉOUVIELLE I POINTE DE RAMOUGN

Després de la cursa de 10km marxem amb el Jordi U, Carles i Juanma cap al Pirineu Francès, sector Néouvielle. No tenim manies, sobretot polivalents perque fem de tot!

A diferència d'altres que només es centren en una cosa en concreta,noslatres ho fem tot, curses de muntanya, asfalt, mitges, duatlons de tot tipus, ascensions, ciclisme, BTT... i alli estem sempre. Per això volem aprofitar els últims dies de sol i bon temps i ascendre i coneixer dos tresmils més. Dormint a la furo del Carles, que està de luxe! sortim a primera hora del dia. El Pointe de Ramougn (3011m) és un cim complicat, sobretot per la grimpada que dona aquest tresmil i per la neu i el gel. A mig matí arribem al Ramoug, i seguidament una cresta aerea i gelada que ens ha de dur al Néouville. "Cagats de temor" superem la cresta en gran part, er pasos de 3 grau. El Jordi Uro que esta curtit amb el tema ens obre via.

Una pala de neu gelada ens obliga a posar-nos els grampons, flanquegem una mica i trobem una canal que ens dur fins al cim del Neouvielle (3091m). La vista increíble, l'ascensió única, potser una de les mes dificils que recordem! " dos mes a la llista i sobretot en el record"!

26 d'octubre del 2009, Pointe de Ramougn i Neouvielle. Jordi U, Carles i Juanma.