Teide 3718

Desde que vam començar a pujar cims ja fa anys no em parat, però ara es diferent. Recordo els nostres inicis quan voliem assolir els cims mes emblemàtics de Catalunya (Puigmal, Canigó, Montserrat, Carlit...) mes endavant la cosa va canviar molt, i ens vam enfrentar als tres mils amb la Pica d'Estats, l'Aneto, els Bessiberris, Mulleres...Voliem conèixer els Pirineus i poder col·leccionar tresmils, i els cims dels nostres inicis ja no tenien tanta importancia.L'any passat vam començar amb els quatre mils, però obviament sortint del nostre país, primer el Toubkal als Atles Marroquins, després el Gran Paradiso als Alps Italians. Les ascensions que feiem en els nostres inicis ja no són el mateix, els cims s'han convertit en l'excusa perfecta per a viatjar, per conèixer altres indrets sense oblidar-nos del Pirineu, d'on venim i on ens vam enganxar. Si parlem d'una illa a les Canaries, d'un volcà, de 3718 metres d'alçada, d'un cim únic i diferent, ens referim al Teide. Sergi i Juanma vam volar fins la Illa de Tenerife els dies 21,22,23,24 de novembre per pujar el cim més alt d'Espanya. Amb 3h de forta pujada partint de la Muntanya Blanca, vam arribar al punt terminal, es a dir al cràter del volcà. La vista de les altres illes veïnes, l'Atlàntic, el paisatge insular, per no oblidar. Desde l'any 2005 que no em parat de pujar tresmils del Pirineu, però enguany ha sigut diferent, em deixat de banada les nostres muntanyes per xalar en altres llocs del món. Ara mes que mai seguirem retrobant-nos a les muntanyes, com en els inicis, però qui sap a on. A part d'això també fer esment de la II Cursa de Navarcles que es va celebrar el dia 21 de novembre. Correr a casa sempre agrada, per els camins de sempre, amb la meva gent. Felicitar a l'organització, als que han fet possible que Navarcles tingues la seva cursa de córrer. Ja està nevant al Pirineu, i com cada any la parafina als esquis...