Break

Normalment la meva preparació consta de set o vuit setmanes seguides entrenat progressivament per un repte, i després del dia clau sempre descanso uns quatre o cinc dies sense fer res, per després tornar a la carga pensant en el següent objectiu. Així durant tot l'any, és la meva manera d'entrenar i de preparar-me, sense arribar a rebentar per no respectar els descansos que el meu cos demana cada dos mesos aporximadament. Aquests períodes de dos mesos (7 o 8 setmanes) són els meus mesocicles, i al cap de l'any puc arribar a acumular uns cinc o sis. Això vol dir que de les 15 curses que he fet aquest any, la meitat, o sigui sis, són curses preparades, les altres restants estan allí de transició. La qual cosa no vol dir que aquestes ultimes no siguin pitjor que les altres, sino que de vegades potser acaben anant molt millor que les que realment preparo amb ganes. Després de mes de sis mesocicles (un any) les ganes minvent considerablement, i si no hi ha cap repte al davant, si ja s'han complit tots els anteriors, es l'hora de fer un "breake". Desconectar al màxim de tot lo que té relació amb l'esport, descansar la ment, el cos, agafar ganes, pensar en nous reptes, oxigenar el cos i la ment. Aprofitar el temps lliure en fer coses que no es fan quan s'esta preparant un nou repte. Aquests "breake" poden durar de quinze dies fins a un mes d'inactivitat total. Per això de brakes només solen haber-hi un a l'any, tot coincidint amb el fi de temporada o calendari. Però l'entrenament invisible es latent, i després d'un "breake" el cos reacciona amb ganes i força. Els músculs i tendons es recuperen, la sang torna a estar oxigenada, sense patir anemies i altres deficiències provocades per les curtides fetes durant l'any. Potser m'equivovo, però a mi em funciona, sobretot pensant en l'aspecte psicològic, així que ara a descansar uns dies merescuts, que fa molt fred!

No obstant però sense oblidar que aviat tornare a començar...a pujar d'alt de les dues rodes, de posar-me les sabatilles...